Saltar al contenido

EL PUNT SOBRE LA I: 15M, feliç aniversari

Ocho años del 15M: qué queda del movimiento social que hizo saltar por los aires el tablero político del bipartidismo

Algunes reflexions sobre la commemoració del 15M.

Primera: Escassíssim ressò als mitjans de comunicació convencionals. S’ha d’agrair que, almenys InfoLibre s’ho hagi treballat i ens ofereixi una àmplia anàlisi, amb aportacions rellevants.

Segona: La diferent velocitat a la qual evolucionen la societat i la política. La influència del 15M, la sacsejada social que va significar i que seguir significant, ha portat a trencar el bipartidisme. Tanmateix, la llei electoral actual, dissenyada per afavorir el bipartidisme, no s’ha adaptat per oferir una major representativitat, alhora que facilitar acords entre les forces polítiques.

Els partits tradicionals es movien còmodes amb una llei que donava al clientelisme rural una substanciosa prima d’influència. Avui, això significa ser el reducte de la resistència d’aquells, atès que, si bé a l’àmbit urbà, més anònim, amb més recursos socials, es van afermant apostes alternatives, als pobles i ciutats petites, l’amiguisme, la por a l’exclusió social, la famosa espiral del silenci tan ben descrita per Noelle-Neumann, tanca la porta a un mínim d’implantació de propostes alternatives que no utilitzen aquestes velles argúcies per generar servituds.

Passa el fenomen invers a la societat de consum. En aquesta els avenços tecnològics es desenvolupen, de pressa, de pressa, per aconseguir més vendes i l’obsolescència d’aparells encara plenament útils, mentre que gran part de la societat no pot seguir el ritme esbojarrat dels nous gadgets. En política, va ser la societat la que es va adonar del pútrid pantà en què s’anava convertint la perpetuació bipartidista, i va avançar, mentre que les lleis que haurien de reflectir l’evolució de la societat, adaptant-se als nous temps, han restat ancorades en el passat.

El pluripartidisme ha vingut per quedar-se. És de desitjar doncs que, possiblement gràcies als nous protagonistes, s’arribi a un aggiornamento de les regles polítiques, començant per la imprescindible reforma de la Llei electoral i, per què no?, de la Constitució. Som-hi?