Més aviat que tard, l’esperpèntic serial polític actual acabarà en unes eleccions. Així que em permeto donar un instrument de navegació útil i fàcil d’utilitzar: Les Lleis fonamentals de l’estupidesa humana, deliciós escrit del professor Carlo M. Cipolla[1].

Segons aquesta teoria, l’espècie humana es divideix en quatre tipologies bàsiques, perfectament aplicables a l’activitat política, tant individualment com si es valora un col·lectiu o partit. Les categories segons l’efecte de la seva acció són:

 

  • INTEL·LIGENTS: Es beneficien ells i també el seu entorn social.
  • INCAUTS: Beneficien l’entorn, però a costa de sortir-ne malparats ells.
  • MALVATS: Perjudiquen els altres en benefici propi
  • ESTÚPIDS: Perjudiquen l’entorn i també a ells mateixos.

 

Pot ser un bon exercici col·locar als protagonistes actuals, a nivell individual (Rajoy, Puigdemont, Junqueras…) o grupal (PP, PSOE, PDCat, ERC, CUP, ANC, SCC…) en les seves respectives fitxes. No vull influir, no valoro a ningú, simplement ho recomano al considerar interessant la reflexió que genera aquest exercici mental.

I una recomanació: guardem la classificació per quan haguem d’escollir davant una urna de veritat. Fem-ho conscientment, per evitar el que afirma la Quarta Llei Fonamental  de l’Estupidesa: Les persones no estúpides (se suposa que el lector) subestimen sempre el potencial nociu de les persones (i grups) estúpids. Els no estúpids, en general, obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus (o grups) estúpids es manifesta infal·liblement com un costosíssim error.

NOTA: la esencia de lo dicho aquí, ya se expuso en un artículo anterior, ¡hace seis años!: http://www.historiaesmemoria.com/es/elecciones-y-estupidez-humana/

[1] CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non troppo. Ed. Crítica, Barcelona, 2ª ed. 2004.