Saltar al contenido

Reivindicación

TODOS A LA CALLE

  • por

¿Pensiones? ¡Claro! ¿Machismo? ¡Seguro! ¿Educación pública de calidad? ¡Faltaría más! ¿Listas de espera en Sanidad? ¡Hombre! ¿Paro, trabajadores “pobres”? ¡Es intolerable!… Y así hasta un horizonte donde la niebla mediática y la pereza visual nos hacen difícil ver la nueva Edad media a la que nos están llevando.

Y pregunto: ¿Y por una Justicia igual para todos, saldrías a la calle? Los labios, inferior sobre superior, indican duda. ¿Y por la Constitución? Miradas desviadas, hombros que suben y bajan. Es complicado. ¿Alguien la ha leído? No existe la percepción de que ella, concretamente, nos afecte demasiado. Y no es verdad. Una Constitución es el eje donde pivotan los poderes del pueblo y del gobierno. Leer más »TODOS A LA CALLE

¿Quo vadis, transparencia?

  • por

En respuesta a la invitación de la formación política “Actúa” y como continuación a la jornada “Hablamos de transparencia” organizada por Izquierda Abierta, en la que participé junto con Javier Amorós (Consejo de Transparencia y Buen Gobierno), María Rosa Rotondo (Asociación de Profesionales de las Relaciones Internacionales) y Helen Darbishire (Access Info Europe), me gustaría compartir algunas reflexiones personales sobre lo que opino debería ser el futuro inmediato de la transparencia en nuestro país.

En primer lugar, creo que la transparencia, a pesar de su carácter medial o instrumental, debe convertirse en una verdadera exigencia, en un prius en todo debate sobre “lo público” al margen de posiciones partidistas o afinidades políticas. Alguna vez he comentado que la transparencia es el primer plato con el que se alimenta la democracia y esto debería ser asumido así por cualquiera que pretenda abanderar un proyecto político o desempeñar una responsabilidad pública. Leer más »¿Quo vadis, transparencia?

ELS DE LA SALETA (A.Cisteró)

  • por

cineclub2

Versió en castellà

Uns bons amics, d’esquerres profundes, sinceres, incorruptibles, mantenen un centre cultural amb molt d’esforç i voluntat. A vegades he assistit a algun acte, i fins i tot he fet alguna xerrada. Doncs bé, si s’hi fa, per exemple, una projecció d’alguna pel·lícula a la que assisteixen alguns veïns del barri, el nucli central està mentrestant reunit covant un manifest reivindicatiu, de posicionament polític, en una saleta aïllada.

El llegiran aquest manifest els veïns, els amics i parents que seuen mirant el film? Penso que difícilment ho faran. Hi ha una certa sintonia amb el pensament que plana sobre les accions i les manifestacions del col·lectiu que gestiona el centre, per això hi són, però no fan el salt a llegir i molt menys analitzar i assumir el text redactat mentre ells es distreien. Per què?Leer más »ELS DE LA SALETA (A.Cisteró)