EL TRENCACLOSQUES ARRIBA AL FINAL (Jordi Juan – La Vanguardia 23.12.2019)

No ha estat mai tan a prop Pedro Sánchez de ser investit president com ho està avui, però tampoc la campanya dels seus rivals per presentar-lo com un líder dèbil i lliurat a l’independentisme català no havia arribat a nivells tan alts d’exaltació. Sánchez i el PSOE estan aguantant la respiració esperant tancar l’acord amb ERC com abans millor que permeti no només l’abstenció dels republicans a la sessió d’investidura sinó unes mínimes garanties de corresponsabilitat al Congrés per assegurar la governabilitat de la legislatura.

Si ERC ajorna uns dies més la seva decisió, cal veure si el nucli dur de Pedro Sánchez podrà resistir el pla d’assetjament sistemàtic que està rebent de l’oposició política i de l’opinió publicada. Algunes de les millors plomes de la capital i els fòrums més influents s’han posat d’acord per advertir de l’hora ombrívola que viu Espanya si s’acaba tancant aquest acord “ignominiós” i es pregunten pel preu que els costarà aquest acord a tots els espanyols.

VERSIÓ ORIGINAL EN CASTELLÀ

Tot un ex-cap de l’ Exèrcit de Terra, Fulgencio Coll, ha demanat públicament als poders de l’ Estat que impedeixin l’acord i estu­diïn el processament de Pedro Sánchez per considerar-lo “un problema per a la seguretat nacional”. Opinions similars, encara que no tan contundents, es poden llegir o sentir aquests dies a tots els mitjans. Editorials i manifestos a favor d’un acord constitucional entre el PSOE i el Partit Popular és l’única alternativa a què s’agafen tots abans de veure un govern d’esquerres amb el suport dels independentistes.

Foto LV PFrancesch-ACNL’objectiu final d’aquesta campanya és el de pressionar els barons del PSOE perquè plantin cara a la direcció del seu partit. En aquesta línia, el PP es planteja presentar mocions en tots els parlaments autonòmics perquè els líders socialistes territorials es pronunciïn en contra de l’anomenada taula de diàleg entre el Govern central i el de la Generalitat de Catalunya. El desgast que està patint el Partit Socialista és tan gran que cal veure si podran aguantar la pressió fins al gener.

L’última esperança que els queda a tots aquests sectors oposats a l’acord d’investidura de Sánchez és confiar en la tradicional volatilitat dels republicans. Que quan tots els factors sembla que conflueixen en una decisió positiva, alguna cosa fa que tot es compliqui i acabi malament. Per això, aquests dies hi ha posades tantes espelmes i ciris per implorar una sort divina que porti Esquerra a votar que no i a provocar la ruptura automàtica de l’acord de govern entre PSOE i Unides Podem.

La direcció d’ERC ha passat amb facilitat la prova de la militància al seu congrés del cap de setmana i avui també estan més a prop de l’acord que de la ruptura. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) és una victòria també moral que els hauria de servir per omplir-se d’arguments en la seva negociació amb el PSOE i no per tancar-se en posicions més radicals. Malgrat que moltes vegades sembla que la vida política catalana és un trencaclosques endimoniat, de vegades es donen les circumstàncies, com ara, perquè les peces hi vagin encaixant una darrere l’altra: l’acord amb els comuns per als pressupostos de la Generalitat, la sentència del TJUE, la inhabilitació de Quim Torra que obre el meló electoral, l’enquesta del CEO que confirma els republicans com a primera força a Catalunya, l’aval dels militants d’ERC a la seva direcció en el congrés del cap de setmana…

Ara només falta rematar amb l’acord d’investidura. A la política catalana i espanyola, hem estat moltes vegades en aquesta mateixa tessitura que vivim avui. Només falta l’últim serrell, però incomprensiblement s’opta per la via equivocada i el conflicte s’enreda una mica més. Els republicans tenen sobre la taula una grandíssima oportunitat. El trencaclosques s’està a punt de tancar, però si no es fa aviat, el risc és que el tauler salti pels aires i totes les peces es tornin a escampar de manera descontrolada. Veurem el temps que poden aguantar els socialistes contenint la respiració.

MALESTAR AMB TORRA…

Fa temps que les relacions entre Carles Puigdemont i Quim Torra no passen pel seu millor moment. Algunes decisions preses per l’actual president, com la d’anunciar un nou referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura, sense consultar-ho al seu predecessor, han avivat les seves diferències. Durant els últims dies Puigdemont ha traslladat a Torra el seu malestar per com ha enfocat la negociació dels pressupostos per cedir tot el protagonisme a ERC i no haver intervingut per a res en els acords amb els comuns. El nucli dur de JxCat, afí a Puigdemont, creu que Pere Aragonèsestà guanyant la batalla mediàtica.

…I CANDIDATS A VICEPRESIDENT.

La cúpula de JxCat creu que Quim Torra hauria de nomenar ja un vicepresident d’aquesta formació com a contrapunt a Pere Aragonès. S’especula que, si Torra acaba acceptant la idea, el nomenament es produeixi immediatament després de les vacances de Nadal. Puigdemont ha posat sobre la taula dos noms per a aquest càrrec: el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Qui surti escollit té moltes possibilitats d’acabar sent el cap de llista de JxCat en les pròximes eleccions catalanes si Puigdemont manté la seva voluntat de fer política a Brussel·les.

Tags:
,
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.