És una llàstima que polítics a qui la ciutadania escolta, aboquin pel broc gros els seus missatges, no tenint en compte que la seva recepció per part de la ciutadania pot tenir efectes nocius per a la convivència i fins i tot per a la causa que diuen defensar.
En ocasió del pas de la Vuelta a España per Catalunya, un grupet d’hiperventilats va intentar posar en perill la integritat física dels corredors que hi participaven, tirant oli a la carretera. Ciclistes d’arreu del món podien haver patit greus lesions si la bretolada s’hagués consumat.
Fins i tot des del punt de vista de qui vol arribar a la independència del país, el que volien fer aquells quatre ganàpies no té justificació, i no s’aguanta per enlloc que Junts i ERC ho qualifiquin de “protesta independentista que va patir una detenció preventiva per part d’un estat autoritari i caduc”, en una actuació “contra les llibertats fonamentals i els drets humans” (Junqueras dixit).
De capsigranys sempre n’hi haurà, però és obligació dels qui pretenen conduir un país (el nostre també) prevenir-ne els estralls que poden arribar a fer. Accions com aquesta es giren contra de qui predica que la policia no ha de vigilar preventivament.
Senyors de Junts i ERC: un estat modern i democràtic, hagués esperat a que uns quants professionals del ciclisme d’arreu del món s’esberlessin el cap per actuar? Portats els ferits a l’hospital, haguessin seguit encoratjant els causants sota el paraigua d’una “protesta legítima”?
En el seu ocàs turbulent, el procés ha caigut en l’esperpent. Davant la manca d’horitzó, queda un aquí i ara trufat de manifestacions, tuits i gestos que fan més mal que bé. Emmirallats en la seva pròpia imatge, es veuen empesos a manifestar-se a favor de qualsevol tonteria que porti l’afegitó d’independentista, encara que, com la bretolada comentada, vagi en contra de la imatge del país i la integritat física de persones alienes a qualsevol política. Com diu Emma Riverola (El Periódico, 4.9.2023, pàgina 4), “han sublimat el mite per sobre de la raó”. Però amb declaracions com les comentades, amb la raó absent, el mite és només una patum, que cada cop té menys foc i més fum.
Es molt preocupant que qui lidera unes legítimes opcions polítiques es mostrin tan comprensius davant aquestes esbojarrades i perilloses accions. S’adonen del mal que fan a la pròpia idea d’anar cap a la independència? Perquè encara que afortunadament efímeres, les seves gesticulacions van calant en alguna bona gent que tenen el legítim somni de la independència, però que, mancats d’anàlisi més profundes, que sempre se’ls han escatimat, s’agafen a les sortides de to com si fossin veritats ex-càtedra.
Un exemple: Aquesta actitud populista va provocar el mateix dia una situació que podríem titllar de “efecte secundari”. A l’arribada a Tarragona, el dia 29 d’agost, un grup que feien voleiar estelades, agafà un lloc a la última corba abans de l’arribada. Era una bona idea perquè així sortirien a la televisió, i el món els veuria. Fins aquí tot bé. Però en el seu entusiasme (i amb aquella filosofia que els han imbuït de que les normes estan per ser trencades), van anar empenyent la barrera protectora fins que van avançar més d’un metre, generant així un queixal just a la sortida de la corba. El món va poder veure que, com a mínim un parell de ciclistes que disputaven a tota velocitat l’esprint final, s’hi van amorrar.
Suposo que tornarien a casa amb aquella escalforeta del deure acomplert, al mateix moment en que uns equips ciclistes d’arreu del món comentaven, ja a l’hotel, i amb algun esparadrap a genolls i colzes, quin deuria ser aquest país que per aconseguir la independència estavella ciclistes.
Article publicat a Club-Còrtum el 13/9/2023.
