LA JUSTICIA EUROPEA EXERCEIX LA SEVA AUTORITAT (D. López Garrido – El País 17.12.2019)

La sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha d’influir en el dret que reguli les eleccions a Parlament Europeu i que ha de plasmar a través d’una reforma dels Tractats.

Deia Von Kirchmann -amb el no dissimulat propòsit de destruir la suposada naturalesa científica del dret- que una sola paraula de legislador arrasa biblioteques senceres de doctrina jurídica. Una cosa semblant podríem avui dir -però substituint el legislador pel jutge- després de la sorprenent i innovadora sentència de Tribunal de Luxemburg de 19 de desembre passat.

Aquesta sentència exigeix ​​”només” el vot de l’electorat perquè un candidat al Parlament Europeu es converteixi en eurodiputat amb plenitud de potestats i adquireixi immediatament la corresponent immunitat. Sense més requisits.

VERSIÓN ORIGINAL EN CASTELLANO (EL PAÍS)

És molt lògic, i entra en l’essència del principi democràtic, que l’única condició perquè algú es converteixi en representant de poble europeu sigui que aquest el voti. No obstant, fins ara això no era així. Tota la regulació electoral al Parlament Europeu l’aprovava cada Estat membre, que, per això, podia afegir ulteriors condicions als electes. És el cas d’Espanya, la llei electoral -LOREG (article 224) – exigeix ​​per a ser eurodiputat l’acatament exprés de la Constitució davant la Junta Electoral Central. Cosa que no va fer Junqueras, perquè el Tribunal Suprem -incomprensiblement- li ho va impedir; i tampoc ho van fer Puigdemont i Comín, perquè van decidir ser pròfugs de la justícia espanyola. Com dèiem, des del 19 de desembre, ha variat aquesta regulació. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que les i els eurodiputats ho són des del mateix instant en què es proclamen electes. Ha canviat de cop la legislació europea i la de tots els països membres de la Unió. La sentència del cas Junqueras té la naturalesa del que els juristes anglosaxons han anomenat case law. Serà -ho és ja- un leading case en la història del TJUE. La sentència mostra l’enorme poder que té el TJUE. És, al costat del Banc Central Europeu, la més sòlida institució europea. Perquè diu inapel·lablement el que és dret a tota la Unió, un dret l’europeu -Reglaments i directives- que, com és sabut, gaudeix de primacia sobre qualsevol ordenament nacional.

Davant de les crítiques rebudes des de posicions euroescèptiques, cal afirmar sense cap reserva que aquesta sentència constitueix un pas integrador i europeïtzant, i, per descomptat, no qüestiona la justícia espanyola, entre altres coses perquè en forma part.

Aquesta sentència exigeix ​​”només” el vot de l’electorat perquè un candidat al PE es converteixi en eurodiputat

Convé recordar que el Tribunal de Luxemburg no ha actuat pel seu compte i risc, sinó a petició del Tribunal Suprem espanyol. Però la jurisprudència d’aquesta qüestió prejudicial és “cosa interpretada”. Vincula a totes les institucions -entre elles el Parlament Europeu- i a totes les autoritats dels Estats membres. Ho fa en una matèria capital: l’estatus de parlamentari europeu. El TJUE diu que tal estatut neix quan es declara electe al candidat o candidata. Ni abans ni després.

Per tant, caldrà canviar en aquest sentit les normes per a les eleccions a Parlament Europeu en els 27 països que formaran part de la Unió des de febrer de 2020. Seria una bona ocasió per fer inelegibles als candidats que, com Puigdemont i Comín, s’hagin sostret a l’acció dels tribunals espanyols. Si no es fa aquesta reforma, seguirà sent possible fugir de la justícia i, alhora, ser europarlamentari.
Per cert, la mateixa filosofia s’hauria d’aplicar a una reforma legal dels requisits per adquirir els plens drets dels parlamentaris, diputats i senadors. La Constitució no obliga els electes a expressar públic acatament a aquesta. Llavors, què es guanya amb aquest tràmit?
En les últimes legislatures només ha servit per permetre que es realitzin des de la tribuna del Congrés i del Senat les declaracions més diverses, arbitràries i oportunistes, aprofitant el minut de glòria del jurament o promesa. Es digui o no es digui, la Constitució ha de ser en tot càrrec obeïda. L’acatament verbal no afegeix res substantiu.

Tornant a la sentència del TJUE, quines conseqüències immediates i concretes té? La més rellevant, establir que Junqueras va haver de ser considerat eurodiputat quan se li va proclamar electe. Però -llevat millor criteri del Suprem- no té molts més efectes, al meu entendre. La interpretació que neix de la sentència del TJUE de 19 de desembre sobre la condició d’eurodiputat és posterior a la decisió sobre la presó provisional de Junqueras i al judici i la decisió de Tribunal Suprem (TS) sobre el Procés. Després de la sentència ferma del Suprem, que li imposa penes de presó, Junqueras no podria exercir ja com a eurodiputat (l’article 6 de la LOREG el converteix en inelegible i incompatible).

Seria una bona ocasió per fer inelegibles als que s’hagin sostret a l’acció dels tribunals espanyols

I és que el TS, quan va dictar la condemna a Junqueras, no va poder predir ni imaginar que la interpretació del TJUE en la qüestió prejudicial anava a innovar la mateixa doctrina anterior de la justícia europea sobre les exigències legals per esdevenir eurodiputat. No té, per això, sentit plantejar-se la nul·litat del judici desenvolupat davant del Suprem, d’altra banda impecablement garantista.
Doncs bé, si el judici i la sentència del Suprem no poden ser anul·lats, la derivada respecte a Junqueras és, reiterem, que en l’actualitat no té la condició d’eurodiputat. Aquest fet jurídic desproveeix de significació que Junqueras vagi a recollir l’acta a la Junta Electoral Central (JEC). Aquest és, d’altra banda, un requisit que el TJUE ha considerat irrellevant per a l’obtenció de l’estatus d’eurodiputat. Es tracta d’un tràmit que, d’acord amb la nova doctrina del TJUE, va haver de fer-se el 13 de juny, quan Junqueras va ser proclamat electe. No es va fer llavors, i ara no cal retrocedir, perquè s’ha produït una sentència de Tribunal Suprem que és ferma.

¿Hauria l’Estat de compensar d’alguna manera a Junqueras pel suposat error de no permetre-recollir l’acta en la JEC? Potser sí. Però no considerant-lo ara eurodiputat, condició que, després de la sentència ferma del Suprem, no posseeix. Només ho seria si es declarés nul·la aquesta sentència, alguna cosa no possible al meu entendre, i que ni tan sols la considera així el Tribunal de Justícia de la Unió Europea,

La sentència de Tribunal Europeu sí que té efectes, òbviament, sobre Puigdemont i Comín, que gaudiran de l’estatus d’europarlamentaris fins que -hipotèticament- el Parlament Europeu concedeixi un suplicatori per procedir contra ells i ser jutjats a Espanya pels delictes de sedició i malversació.

Però els efectes més amplis i generals de la sentència del poderós Tribunal de Luxemburg seran sobre el dret que haurà de regular en el futur les eleccions a Parlament Europeu. Unes noves normes uniformes a tota la Unió haurien de plasmar a través d’una reforma dels Tractats. Espero que aquesta sigui una de les tasques de la Conferència que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, s’ha compromès a convocar en els pròxims mesos.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.