LA I: TVE ESPANYOLA RENOVA ELS INFORMATIUS.
EL PUNT: Fa uns mesos, va fer força enrenou la metàfora de Josep Borrell, sobre la necessitat que per curar una ferida, calia desinfectar-la abans. En els darrers temps, i amb la col·laboració necessària dels partits independentistes catalans, sembla que “a les Espanyes” s’han posat a la feina. Primer arrencant la crosta anquilosada de don Mariano, i després arromangant-se i activant una sèrie de neteges, fins i tot encetant el procés de cauterització d’una úlcera persistent com la del Valle de los Caidos. La darrera mostra, com es veu en l’article que origina aquestes paraules, n’és la renovació del personal, especialment dels informatius, de RTVE.
En la contesa que lliuren des de fa anys i panys l’independentisme i “els altres”, s’han produït moltes ferides, s’han generat recels i s’han instaurat menyspreus que embruten qualsevol intent d’apropament. I això als dos bàndols (quin mal fa haver d’utilitzar aquest concepte). El que ja no és tan paral·lel, és l’esmentat procés de “desinfecció”, que fins ara no ha tingut ni el més mínim avenç a Catalunya.
No sé si en un moment donat (parlo dels temps del nou Estatut refusat), les pràctiques de TV3 eren necessàries o si més no, pertinents. Però ja fa massa anys que dura la seva tendenciositat. Igual que el menyspreu pel Parlament i els representants escollits per la ciutadania, per no parlar de la impunitat en la mentida, en les promeses sense base ni preparació, però amb molta utopia fàcilment digerible.
Penso que per a un mínim diàleg entre les parts, cal també procedir a ventilar els aires viciats d’alguns dels nostres mitjans de comunicació, i també d’alguns dels polítics que, girant com dervixos, repeteixen una vegada i una altra consignes suades. Fins i tot m’atreveixo a dir que, per una vegada i sense que servís de precedent, es podria prendre exemple del que s’està fent a la resta de l’Estat.
Fins i tot en una hipotètica via vers una República catalana digna d’aquest nom, per caminar cal tenir els peus i el cos sans, sense úlceres i crostes de batusses anteriors. Quina fora que, com Moisès, amb la utopia d’un estat propi a tocar dels dits, moríssim afectats d’una maniquea gangrena terminal!
Cares noves, si us plau! Informació equànime, per favor! (Ah, aquelles imatges subliminars mentre el dóna la notícia!) Polítics feiners, dedicats nit i dia a la ciutadania que representen, i que si volen visitar el Manneken pis, ho facin en hores de lleure.
Potser la metàfora del senyor Borrell no era del tot adient, val a dir que volia ser impactant i ho va aconseguir, però se’n podrien fer servir d’altres més suaus, com per exemple, la d’obrir la finestra perquè es renovi l’aire, i ja posats, que el vent s’emporti la barca vella que per ara, prometent-nos Ítaca, ens ha portat als esculls. No renunciant al viatge, sinó fent-lo amb una companyia que ofereixi un mínim de garanties ètiques, democràtiques i d’eficàcia.
NOTA: En la nova etapa de REIVINDICA.COM, enceto aquest apartat de “El punt sota la I”, el comentari sobre una informació, que agruparé sota una etiqueta específica.