Benvolguts expresident i exvicepresident:
En dies de tantes males notícies, de les pitjors ha estat el que vostè, Sr. Puigdemont, vol tornar-se a presentar, i pel que sembla, també el seu adjunt.
No dubto del compromís presidencial, ni el de l’engarjolat vicepresident, amb la causa independentista. Està molt bé i la poden recolzar des de nombrosos nivells. Però ja ho han liderat una vegada, i els resultats (i encara més les vies per assolir-los) han estat demolidors. Potser creien que hi arribarien (encara que des del principi sabien, i amagaven, que el més calent era a l’aigüera), i això justificava fins a cert punt la seva tossudesa. Però fa massa temps que hi ha hagut mentides i promeses infundades, jugant amb els sentiments més pregons i legítims de la ciutadania. Algú potser hagués pogut justificar amb els resultats si aquests haguessin estat mínimament dignes: el fi justifica els mitjans.Però aquests han estat tan nefastos, no solament per a la causa dels independentistes, sinó per a la totalitat de la ciutadania, aquella de la que vostès n’haurien d’haver estat els mandataris i han marginat, que trigarem dècades a refer-nos.
La independència és una de les vies, no la única ni inequívoca, de millorar la situació dels catalans. És un sentiment legítim no només ara, sinó que ho serà sempre. No calia voler fer entrar el clau per la cabota fins a torçar-lo tant. Un intent frustrat com l’actual, fa recular significativament la possibilitat de que d’altres, amb més eficàcia i mitjans, ho puguin intentar.
No, president i vicepresident, com a casa enlloc. No hi tornin. No esgrimeixin la seva opció (voluntària i perjudicial per als seus) de l’exili, ni l’empresonament, per fer-ne bandera electoral. Si un sapastre sofreix martiri, se’l respecta com a màrtir, però això no el redimeix de la seva poca traça.
Max Ter (4.11.2017)