UN NOM PER OBLIDAR

Inacceptable la intervenció de la funcionària pública de la Generalitat de Catalunya, responsable (es un dir) de la Memòria Històrica, utilitzant un espai commemoratiu de fets que van afectar a tota la humanitat, per introduir la situació d’uns polítics immersos en un procés judicial democràtic i garantista.

La seva actitud partidista, fins i tot amb una bandera d’una opció concreta penjant de la placa, em fan pensar en una cita del prestigiós escritor Stefan Zweig, referint-se al període preguera de 1914 (no vull utilitzar cites sobre nazisme o feixisme, tant de moda avui): “Al 1914, tots els països bel·ligerants es trobaven ja per ells mateixos en un terrible estat de sobreexcitació: el pitjor rumor es convertia en veritat al moment i la calumnia més absurda era creguda religiosament… Es propi de la naturalesa humana el fet de que els sentiments exaltats no s’allarguin fins a l’infinit… és per això que cal un estímul artificial, un dopping constant d’excitació… Era la guerra d’una generació desprevinguda, i el perill més gran era precisament la seva fe intacta en la justícia unilateral de la causa”, i unes pàgines abans, al·ludint a la diferent actitud de la gent davant la guerra de 1914 i la de 1939: “Els pobles i els individus havien començat a adonar-se que només eren víctimes de l’estupidesa humana o política o d’una força del destí malèvola i incomprensible” (Zweig, S. El mundo de ayer. Barcelona, Acantilado. Pàg. 268). Em pregunto quan ens adonarem nosaltres d’això. Però mentrestant, més allà dels intel·lectuals i els pregoners a sou, exigim que els servidors de la totalitat de la població s’abstinguin d’actuar de la forma que ho feu a Mauthausen, la directora general de la Memòria Democràtica: Gemma Domènech, nom per oblidar.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.