Inacceptable la intervenció de la funcionària pública de la Generalitat de Catalunya, responsable (es un dir) de la Memòria Històrica, utilitzant un espai commemoratiu de fets que van afectar a tota la humanitat, per introduir la situació d’uns polítics immersos en un procés judicial democràtic i garantista.
La seva actitud partidista, fins i tot amb una bandera d’una opció concreta penjant de la placa, em fan pensar en una cita del prestigiós escritor Stefan Zweig, referint-se al període preguera de 1914 (no vull utilitzar cites sobre nazisme o feixisme, tant de moda avui): “Al 1914, tots els països bel·ligerants es trobaven ja per ells mateixos en un terrible estat de sobreexcitació: el pitjor rumor es convertia en veritat al moment i la calumnia més absurda era creguda religiosament… Es propi de la naturalesa humana el fet de que els sentiments exaltats no s’allarguin fins a l’infinit… és per això que cal un estímul artificial, un dopping constant d’excitació… Era la guerra d’una generació desprevinguda, i el perill més gran era precisament la seva fe intacta en la justícia unilateral de la causa”, i unes pàgines abans, al·ludint a la diferent actitud de la gent davant la guerra de 1914 i la de 1939: “Els pobles i els individus havien començat a adonar-se que només eren víctimes de l’estupidesa humana o política o d’una força del destí malèvola i incomprensible” (Zweig, S. El mundo de ayer. Barcelona, Acantilado. Pàg. 268). Em pregunto quan ens adonarem nosaltres d’això. Però mentrestant, més allà dels intel·lectuals i els pregoners a sou, exigim que els servidors de la totalitat de la població s’abstinguin d’actuar de la forma que ho feu a Mauthausen, la directora general de la Memòria Democràtica: Gemma Domènech, nom per oblidar.