Saltar al contenido

LLUIS PASCUAL

Escrits de l’amic LLUIS PASCUAL

 

 

 

 

2019-10-23

POLÍTICA Y JUSTICIA

Durante todos estos años del “procés”, la opinión pública y la publicada, en general pero especialmente la partidaria de aquel, se ha esforzado en resaltar que el “conflicto”  en Catalunya era de naturaleza y origen políticos y como tal había de ser resuelto, sin acudir ni traspasar a la justicia dicha responsabilidad.

En el transcurrir de estos años hemos visto, en innumerables ocasiones como, realmente se ha hecho un uso indebido de la justicia, eludiendo responsabilidades esenciales de gobierno. Cabe hablar de los múltiples recursos presentados, ante el Tribunal Constitucional (TC), por el gobierno del PP, así como el impulso de la reforma de la LOTC, para que la acción coercitiva de las sentencias del TC fuese ejercida por dicho Tribunal, evadiéndose el Gobierno de tal obligatoriedad.

De igual forma el «procesismo”, tan crítico con la judicialización de la política, no ha perdido oportunidad de hacer uso de aquella, presentando recursos, querellas y demás,  utilizando, las resoluciones de los tribunales cuando le han sido favorables  a sus intereses.

De política, nada de nada.

En paralelo, el desarrollo continuado de la vía unilateral por parte del independentismo, que desembocó en los hechos de otoño de 2.017, nos llevó inexorablemente, esta vez sí justificadamente, a la  actuación de la justicia, en defensa de la legalidad, quedando, lógicamente aparcada, para mejores tiempos la negociación política como herramienta de resolución del “conflicto”

Tras un juicio impecable en todos sus aspectos, la sentencia que debía haber sido el punto final de un “procés” convulso, estéril y sobre todo triste por el deterioro y fractura social ocasionados, y ser el inicio de otra etapa en la que la política tomara, definitivamente, el protagonismo, a través del dialogo, la negociación y el pacto, siempre en el marco de respeto a la ley, vemos que no ha sido así.

Se vuelve a la utilización de la justicia, esta vez sólo por parte del independentismo, mediante la instrumentalización de la sentencia, como herramienta, no sé ya si para la resolución del “conflicto”, o para seguir alimentándolo, el cuanto peor,mejor..

No habíamos quedado que se trataba de un tema cuya solución debía ser política?

Los “opinadores” mas buenistas insisten en que la concesión de medidas de gracia a los condenados “desinflamaría” la situación y predispondría favorablemente al dialogo. Yo no lo veo así.

Los indultos u otros beneficios penitenciarios pueden ser deseables como “bálsamo” a lo largo de una trayectoria, pero concedidos “ex ante” demostrarían una banalización del delito cometido e incentivarían el “ho tornarem a fer”, por lo barato que sale.

Por otra parte sería deseable que la opinión pública interiorizase que, aunque los objetivos políticos deseados sean legítimos, las acciones llevadas a cabo para alcanzarlos, aunque se hagan en nombre de una causa esencialista: Dios, la Patria, etc,…, si contravienen la legalidad constituyen un delito, como cualquier acto, de otro origen. No debe olvidarse que todos los golpes de estado que, a lo largo de nuestra historia se han producido, se han justificado como necesarios para salvar a la patria.

Dejemos en paz, pues, a la justicia y practiquemos ya la política.

Un primer paso sería el del reconocimiento del “otro”, como sujeto de negociación y en concreto me refiero a que el soberanismo, que tiene ignorada a más de la mitad de la población catalana, hiciera suya esta reflexión, porque seguramente “som un sol poble”, pero de todos.

2019-07-28

FUMATA BIANCA A LA TARDOR

Una constatació dolorosa. No hi va haver investidura per a un govern progressista i d’esquerres.

Estratègies dels actors,”post-mortem”. No admetre responsabilitats individuals i endossar la responsabilitat a l’altre. Reacció popular,decepció entre els votants d’esquerres.

Fins aquí apreciació estricta de la realitat.

Analítica dels fets,des de una posició política, que intenta ésser objectiva,admeten però,la seva dosi de subjectivitat. Reconeguda doncs, des del principi, intentaré ser rigorós

Premisses indispensables a considerar:

1) Es de suposar que Pedro Sanchez el que perseguia era ser investit,es a dir ambicionava la Presidència del Govern.

2)  Quins límits l’interessava posar-se a la negociació amb Podemos, per tal d’assolir el seu objectiu?  Es de suposar,també,que els mínims imprescindibles.

3) Quines eren, en concret aquestes “ línies vermelles”?. Es suposa que lleialtat al Estat al que pretenia dirigir.

Que es el que ha passat al llarg de la negociació?

Ha estat gasiu en la cessió de càrrecs ó responsabilitats, per motius  egoistes?. Es de suposar que no, per que aixó significava un perjudici per ell i el seu objectiu.

Falta de desig d’arribar a un acord per a un govern de coalició?.Es de suposar que no. Si hagués estat aquesta la causa, ja no ho hauría intentat des del inici.

Quines han pogut ser,les causes del fracàs?

Sempre ens quedaran dubtes, però intueixo que han estat les “línies vermelles”,a les que abans em referia.

Les manifestacions publiques d’uns i d’altres, donen algunes pistes.

  1. Es pot parlar de voluntat d’un govern de coalició, quan del que es parla es de “carteres”, qualificades algunes com de “floreros”, i no es parla de “programes”?
  2. Es pot parlar de voluntat d’un govern de coalició, quan el que importa es “col·locar” dins del govern a determinats personatges, amb posicions molt properes al sobiranisme catalá, ó el que es el mateix, deslleials amb l’Estat?
  3. Es pot parlar, de bona fe, en un govern de coalició, quan de tot lo anterior es desprèn fàcilment la voluntat de funcionar, “por libre” com “departaments estancs”, i no com a una unitat de governança?
  4. Estem davant d’una voluntat d’implementar unes politiques que reforcin “l’Estat del Benestar”, mitjançant reformes estructurals, però “núvol a núvol”, com va dir el representant del PNV, ó més bé volem rebentar el sistema des de dins, lo que es conegut com “assaltar el cel”?
  5. Estem davant d’un escenari de canvi radical de politiques que beneficiïn a les classes populars mes vulnerables o en l’estratègia de promoure inestabilitat,servint a interessos de partit, per intentar “sorpassos” utòpics.?
  6. Estem davant de la defensa dels drets de ciutadania, amb pensament racional,per sobre de creences, demagògies i “fakes news”, o volem seguir impulsant les idees populistes i el “quant pitjor,millor”?

Davant del que he exposat, a mi em sembla que el final era previsible…..fracás!. Els objectius dels partits,fins ara negociadors, eren antitètics.

Per tant,… que ens queda per la tardor?

  • La opció de noves eleccions al Novembre?
  • Algun altre tipus de pacte que evités, la convocatòria electoral.?

A risc d’equivocar-me, exposo el meu pronòstic:

NO HI HAURÀ NOVA CONVOCATÒRIA ELECTORAL

Why ever not?

El risc de generar-se una “hecatombe” dins tots els partits,essencialment els de esquerres, amb una nova convocatòria electoral, amb un més que probable creixement de l’abstenció en els comicis, deguda al descrèdit majúscul adquirit davant de la població, esdevé, per qualsevol d’ells, una aposta suïcida que no crec que cap d’ells estigui disposat a córrer.

La reacció a la sentència del “procés”,en clau interna catalana, sería un altre element pertorbador que, contaminaria aquestes noves eleccions, afegint mes incertesa al resultat electoral.

Per altre banda, la UE amb missatges clars o subliminals, segons  la ocasió, ja ha advertit varies vegades, d’una possible “Salvinització” a Espanya. Aixó junt a la perspectiva d’un Brexit dur, fan que el “establishment europeu” no desitgi més convulsions. Massa inestabilitat per a tot plegat.

Quina es la meva predicció?

INVESTIDURA DE PEDRO SANCHEZ A LA TADOR

El PP, s’abstindrà a la tardor i permetrà un govern en minoria del PSOE, per raons d’Estat

El fet de que el PSOE, hagi insinuat la proposta de modificació, en el futur, del art.99 de la CE, per tal que, en cas de manca d’acord entre partits, per aconseguir un nou govern majoritari després d’unes eleccions, acabi governant la llista més votada, es una posició defensada ja històricament pel PP.

L’antecedent de l’abstenció, bastant recent,del PSOE per que  governés Rajoy, es un referent de lleialtat institucional que pot ser esgrimida pel PP, davant del seu electorat, com “un dia por ti,otro por mí”.

Finalment un manifest del PP, al crit patriòtic de “todo por España” sería un fre a critiques que poguessin provenir de Vox.

Que en traurà el PP de tot aixó?

  • La benedicció de la UE per afavorir un govern moderat.
  • Donar un cop de iniciativa i posar contra les cordes a C’s davant la seva insolència, per volguer fer, en aquest cas el “sorpasso de dretes”,demostrant que, com a “la mili”, “la antigüedad es un grado”.. O tu també t’abstens o, als ulls de la opinió pública estarás amb els del NO,….”la panda”.
  • Reafirmar-se com a partit de Estat, tant per ser el cap de la oposició, com per marcar territori en els assumptes d’Estat entre d’altres per afrontar el repte sobiraniste.
  • Demostrar que la “nova política”, si no canvia els seus objectius i formes, no té res a fer, enfront del nucli dur del sistema.

Mentrestant, Podemos, en la versió Pablo Iglesias ha escrit la seva sentència.

Pot ésser, en el futur, altres politics, Errejón i “confluències” amb un tó mes humil i realista permetin articular una majoria d’esquerres i progrés, tan necessària per el país, que ara, malauradament, no ha estat possible configurar..

Com a mínim, tindrem Govern.

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.